NORMALITZACIÓ I NORMATIVITZACIÓ
Per comensar direm que la normalització és un procés que es du a terme per a frenar la substitució lingüística i que mitjançant aquest fet els parlants d'una llengua minoritzada poden fer ús complet i tenir un coneiximent efectiu de la seva pròpia llengua.
La normalització lingüística, aleshores, consisteix en fer normal l'ús d'una llengua en el territori que li és propi. D'aquesta manera la llengua aconseguix tenir un suport formal, per a poder fer-ho s'ha de passar per un procés d'estandardització o normativització, perquè tota llengua necessita d'un regtistre estàndard per a que tothom puga coneixer-la i parlar-la, a més a més, també necesiita d'un grau de formalitat mitjà-alt per a que puga ser apresa correctament i els seus parlants la fasen servir de la mateixa forma.
Així, doncs, el concepte de normativització fa referéncia al procés d'establiment de normes lingüístiques que té com a finalitat fer d'una llengua un onstrument adequat per a la comunicació. Per a que una llengua estiga normativitzada ha de contar amb una ortografía, una grmàtica normativa i un diccionari de la llengua.
Cada territori lingüístic sol disposar d'alguna entitat que s'encarrega d'aquest procés i assegura que el model de llengua normativa siga l'adequat. En el cas de la nostra llengua, actualment qui fixa aquest estàndard és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
HI HA DIGLÒSSIA O NO HI HA DIGLÒSSIA?
Aquesta reflexió, una vegada estudiats els conceptes que envolten al conflicte lingüístic, sebla necessària. Realment ens trobem en una situació diglòssica avui en dia? Aquesta definició es va acunyar per dessignar la situació del català fa 50 anys i intentava donar un significat de allò que aleshores s'estava visguent en aquell marc temporal en cuant a la llengüa pròpia.
Abans de respondre a la pregunta feta abans caldrà explicar que és la diglòssia. La diglòssia es caracteritza per tenir diverses propietats però dues són especialment importants: la distribució de funcions i la aconflictivitat. En una situació diglòssica en què es vegin involucrades dues llengües, una servirà per a les funcions denominades altes (escola, feina, mitjans de comunicació, literatura, etc.) i l’altra per a les baixes (veïns, amics, família, etc.). Aquesta situació té un alt grau de consens en la societat; és a dir, els parlants no posen en qüestió els àmbits d’ús que ocupen una i altra llengua. Gairebé en forma de piulada, doncs, això és la diglòssia.
Ara que ja hem esbossat el significat del terme, podem explicar per què a Catalunya no hi ha diglòssia. D’una banda, ni català ni castellà estan circumscrits a uns àmbits d’ús determinats sinó tot al contrari, ocupen posicions transversals a la nostra societat que engloben des dels espais més informals (per exemple, el nucli familiar) fins als més formals. I això passa en un context no mancat de polèmica en què hi ha una clara pugna perquè una o altra llengua ocupi espais de l’altra.
La situació de contacte de llengües a Catalunya, doncs, podem qualificar-la de diverses maneres (personalment, em sembla que les que millor la descriuen són la de conflicte, pugna, competició lingüístics) però precisament aquest caràcter de conflictivitat l’allunya de la noció de diglòssia
ANGLÈS, VENTAJA O DESVENTAJA?
Ací hem dispose a parlar de l'assignatura d'anglès, aquesta matèria que poc a poc ha anat suscitant mal de caps als alumnes que la estudien, sobretot universitaris i d'edat més avançades. I aquest fet és així perquè ara hi ha que adaptar-se als nous temps i això no sols implica tenir un mòbil d'última generació sinó també saber que sense l'aprenentatge d'aquesta llengua extranjera, segurament, no aconseguiràs el lloc de feina per al cual estàs estudiant. Així i tot que quede clar que no tinc res en contra de l'anglès, és una llengua necessària per a la societat actual i qui la sàpiga ja parteix en ventaja envers aquelles persones que no la saben. Però no obstant,el que m'agradariacomentar és la relació d'aquesta llengua en la educació actual,i a més a més, en l'educació valenciana. És a dir, quin és el meu punt de vista sobre el tractament de l'anglès ja no sols com una assignatura del currículum sinó també com a llengua vehicular d'aspectes d'aquest. Ara bé, aquesta mesura no s'adopta ben entrada la primària quant les llengües oficials ja estiguen millor assolides sinó que també es du a terme en els primers anys de vida dels xiquets.Aquesta mesura, segons el meu punt de vista, no és la més adequada per a que els alumnes aprenguin aquesta llengua, en edats tan primerenques deuen assolir correctament les llengües oficials de la comunitat valenciana, que són el valencià i el castellà, si a més a més han d'aprendre angés de tan menuts estic segur que faran un barrejat de les tres llengües i no aconseguiran el bagatge lingüístic òptim per a desenvolupar les tres llengües correctament.
D'aquesta manera també s'aconseguirà que l'aprenentatge de la llengüa valenciana siga menor encara, ja que en els programes lingüístics on el valencià sols es tractat com a matèria o s'introdueix progressivament hauràn de fer canvis per donar cabuda a l'ús vehicular d'aquesta llengüa. Aleshores ens trobarem en col·legis pertanyents a la comunitat valenciana que rebran pràcticament el mateix temps d'aprenentatge a una llengüa estrangera que a la llengua pròpia del seu territori o la llengua oficial de la seua comunitat.
Per aquest motiu pense que l'anglès s'hauria d'ensenyar, per supost, però que primer els xiquets haurien de tindre noció de la seua llengua pròpia i de la oficial al país, i una vegada assolit açò utilitzar aquestes llengües per a l'aprenentatge de la llengua estrangera i no dur a terme una barrejada de llengües conjuntes que sols duran als xiquets a no dominar-ne cap totalment i a omplir el nou lèxic d'interferències que en molts anys anys esdevindran dialectes, i a poc a poc, totes aquestes mesures sense una preocupació i planificació adequada durà a terme la substitució de la llengua valenciana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada